tag:blogger.com,1999:blog-59761157448473070352024-03-14T03:22:54.953-07:00AixoplucL'Aixopluc és l'òrgan d'expressió d'Arran LleidaAnonymoushttp://www.blogger.com/profile/00425952437018548213noreply@blogger.comBlogger12125tag:blogger.com,1999:blog-5976115744847307035.post-55845643959963858932014-05-08T13:25:00.001-07:002014-05-08T13:25:31.459-07:00Revifant les festes populars, el jovent volem construir Festa Major amb La Sirollada<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Per definició, una Festa
Major és la festa més important de cada barri, poble, vila o
ciutat. Una Festa Major és el punt de trobada d’una comunitat local que es
reuneix anualment a l’entorn d’uns escenaris comuns i afirma la seva existència
com a col·lectiu.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiOgGbCN8QIzhQ9paidTAWpjrWCnD90U3c4iSk2XIScobUkloG-RRDibSNJw8dUpOOWWz7DokoOlQVtazSdgJVrPv34lNEb-yw0xT9ZNnwVH8KShv3X-ECP375uNjc0UosDxZA-hSlFI5TH/s1600/10252147_1475320059367122_6376923531530875356_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiOgGbCN8QIzhQ9paidTAWpjrWCnD90U3c4iSk2XIScobUkloG-RRDibSNJw8dUpOOWWz7DokoOlQVtazSdgJVrPv34lNEb-yw0xT9ZNnwVH8KShv3X-ECP375uNjc0UosDxZA-hSlFI5TH/s1600/10252147_1475320059367122_6376923531530875356_n.jpg" height="320" width="226" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"></span></div>
<a name='more'></a><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Dins aquesta festa, hi consten
diferents espais en la franja horària d’uns dies, i en aquests espais, s’hi realitzen
diferents activitats. Han de ser per tant, i entenent aquestes festes majors
com espais de trobada d’una comunitat local, els membres d’aquesta comunitat
els protagonistes i ser les persones que conformen aquesta realitat local qui
construeixin les seves festes majors. Sovint, en el marc de les festes majors
hi han espais que les institucions entenen que són dedicats al jovent, però és
realment el jovent el veritable protagonista de les seves festes majors? <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Normalment, no és el jovent qui
construeix l’espai i qui genera les activitats que el conformen realment així,
participant d’aquestes. Som les joves qui hem i volem decidir com volem les
nostres festes majors, generant activitats participatives, dinàmiques i alhora
divertides, defugint de l’oci consumista, dotant-les de contingut les
activitats, de forma que satisfacin les nostres inquietuds, deixant espai a la
cultura popular, a la música jove, a la cultura de l’esport, a les arts, a
l’autogestió de l’oci i a la participació de les joves a les festes majors que
també són nostres! No volem que les festes siguin fetes a mida per les empreses
de l’oci nocturn ni tampoc de les quatre possibles entitats mimades per l’Ajuntament.
Som les joves qui volem participar, des dels nostres col·lectius i entitats, en
la construcció d’aquestes festes majors que són el nostre espai de
trobada. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Perquè volem ser les
protagonistes de les nostres festes majors, les joves apostem per La Sirollada!
Perquè La Sirollada és l’espai on podem fer unes festes majors a la nostra
mesura, on realment som nosaltres les protagonistes de les nostres festes
majors, perquè ens autogestionem, perquè hi participem des dels nostres col·lectius,
perquè ens agrada fer siroll i perquè tenim ganes de gresca.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Treballarem amb els nostres
col·lectius amb La Sirollada per poder decidir activitats participatives
dinamitzades per nosaltres mateixes i per a tots els públics; els concerts, les
gimcanes, els espais de cultura popular i els cercaviles que volem. Perquè
tindrem un espai en la Festa Major de Lleida on serem els col·lectius de la
ciutat, les joves i la ciutadania en general qui tindrem el protagonisme,
allunyant les empreses de l’oci d’un espai on no hi haurien d’haver arribar a
entrar mai.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Prou mercantilització de les
festes majors, i que visquin les festes majors populars, alternatives i joves
de Lleida amb La Sirollada!<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/00425952437018548213noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5976115744847307035.post-84662785217990677822014-04-01T14:44:00.001-07:002014-04-01T14:45:04.984-07:00La solidaritat amb el poble palestí<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Fa uns dies enviàvem a la premsa l'article que a continuació publiquem, un article d'Arran Lleida en resposta a Marta Alòs, que el 24 de març va publicar l'article "<a href="http://www.segre.com/viure-per-veure/article/antisemitisme-a-lleida">Antisemitisme a Lleida</a>" al diari Segre.</span><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjixHi1AOiIfeWNLt9p824d9xwHa59LOTnNMLnVI3W-y9kHx3T67DhPl650xtP5bUQFvYbbs9HUtfjtEZoT1qvI9tuVHP5v91KkaT8NEU2zPuclKR3FzDITvtvlRMLYmCYOpAab7pT3oirz/s1600/pflp46-27.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjixHi1AOiIfeWNLt9p824d9xwHa59LOTnNMLnVI3W-y9kHx3T67DhPl650xtP5bUQFvYbbs9HUtfjtEZoT1qvI9tuVHP5v91KkaT8NEU2zPuclKR3FzDITvtvlRMLYmCYOpAab7pT3oirz/s1600/pflp46-27.jpg" height="213" width="320" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<a name='more'></a><br />
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 14.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">La
solidaritat amb el poble palestí<o:p></o:p></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;">En resposta a Marta Alòs</span></i><span style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;"> <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;">Quan des de democràcies occidentals, menys avesades a la violència
explicita i sistemàtica de l’Estat d’Israel, es vol justificar com a legítima
defensa el que reiteradament ha estat condemnant en múltiples resolucions de la
ONU, s’utilitza una fal·làcia <i>post hoc</i> o de falsa causa que associa la
crítica al govern d’Israel a un suposat sentiment antisemita. Però li he de dir
que vostè s’equivoca de tort a dret. No tenim cap odi contra la comunitat jueva
o la seva religió, tampoc en tenim contra la musulmana ni la catòlica. En canvi
sempre ens oposarem, i sembla mentida recordar-ho al segle XXI, als estats
teocràtics segrestats per la religió que porten a situacions com que a Israel
els integristes segreguin a les dones, a l’Estat espanyol els impedeixen
avortar lliurement i a l’Aràbia saudita els hi prohibeixen conduir. </span><span lang="ES" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;">També ens oposem a que s’estableixin relacions diplomàtiques i comercials
amb un Estat que viola repetidament la sobirania dels Territoris Palestins. Ens
sap greu ser tant conseqüents però ens hi oposem amb la mateixa fermesa que a
l’Apartheid sud-africà. Per això donem suport a la campanya Boicot, Sancions i
Desinversió. Una campanya recolzada, entre molts d’altres, pel mateix Congrés
Nacional Africà de Nelson Mandela. Com vostè sabrà diferenciar, pressionar
perquè un estat és mogui en la legalitat internacional i no actui amb Palestina
com els nazis amb Polònia, ni amb els àrabs com els nazis amb jueus, homosexuals,
comunistes, gitanos... no té res a veure amb l’antisemitisme. Però hi pot
seguir insistint... Qui era el que deia que un mentida repetida molts cops
esdevenia una veritat? Creiem recordar que el ministre de propaganda nazi
Goebbels. </span><span lang="ES" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;">Nosaltres preferim les dades objectives: L’Estat d’Israel ha usurpat des
del 1947 un 90 % dels territoris palestins i en els darrers tres anys per cada
israelià assassinat han mort 15 palestins, la majoria civils. Volem una solució
a aquesta xacra i com que no som antisemites defensem un estat palestí on
convisquin àrabs i jueus. És per això que protestarem davant de qualsevol acte,
com la setmana d’Israel, que pretengui normalitzar les relacions amb un Estat
que porta més de 50 anys impedint els desenvolupament de Palestina. </span><span lang="ES" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/00425952437018548213noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5976115744847307035.post-8137523304290638392014-03-07T07:45:00.002-08:002014-03-07T07:48:14.916-08:00FORMACIÓ | El dia de la dona - Alexandra Kollontai (1913) <div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">¿Qué es el día de la mujer? ¿Es realmente necesario? ¿No es una concesión a las mujeres de clase burguesa, a las feministas y sufraguistas? ¿No es dañino para la unidad del movimiento obrero? Esas cuestiones todavía se oyen en Rusia, aunque ya no en el extranjero. La vida misma le ha dado una respuesta clara y elocuente a estas preguntas.</span></div>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"></span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjaXFtaVXCeWjnnmF2OhZQazkKlsVP21kvnpXfNg_3eSY5hgi0C5medce0PzDkIBERKTtSTc0tAv62Sg188tfltbfyE2vkaxioB0cs1w8inYlq_xk65B4QH3mYX-TNAJa-5Sj1siN7RmUGq/s1600/Captura-de-pantalla-2014-03-03-a-les-22.09.33.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjaXFtaVXCeWjnnmF2OhZQazkKlsVP21kvnpXfNg_3eSY5hgi0C5medce0PzDkIBERKTtSTc0tAv62Sg188tfltbfyE2vkaxioB0cs1w8inYlq_xk65B4QH3mYX-TNAJa-5Sj1siN7RmUGq/s1600/Captura-de-pantalla-2014-03-03-a-les-22.09.33.png" height="320" width="223" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<a name='more'></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El día de la mujer es un eslabón en la larga y sólida cadena de la mujer en el movimiento obrero. El ejército organizado de mujeres trabajadoras crece cada día. Hace veinte años las organizaciones obreras sólo tenías grupos dispersos de mujeres en las bases de los partidos obreros… Ahora los sindicatos ingleses tienen más de 292.000 mujeres sindicadas; en Alemania son alrededor de 200.000 sindicadas y 150.000 en el partido obrero, en Austria hay 47.000 en los sindicatos y 20.000 en el partido. En todas partes, en Italia, Hungría, Dinamarca, Suecia, Noruega y Suiza, las mujeres de la clase obrera se están organizando a sí mismas. El ejército de mujeres socialistas tiene casi un millón de miembros. ¡Una fuerza poderosa! Una fuerza con la que los poderes del mundo deben contar cuando se pone sobre la mesa el tema del coste de la vida, el seguro de maternidad, el trabajo infantil o la legislación para proteger a las trabajadoras.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Hubo un tiempo en el que los hombres trabajadores pensaron que deberían cargar ellos solos sobre sus hombros el peso de la lucha contra el capital, pensaron que ellos solos debían enfrentarse al «viejo mundo» sin el apoyo de sus compañeras. Sin embargo, como las mujeres de clase trabajadora entraron en las filas de aquellos que vendían su trabajo a cambio de un salario, forzadas a entrar en el mercado laboral por necesidad, porque su marido o padre estaba en el paro, los trabajadores empezaron a darse cuenta de que dejar atrás a las mujeres entre las filas de «no-conscientes» era dañar su causa y evitar que avanzara. ¿Qué nivel de conciencia posee una mujer que se sienta en el fogón, que no tiene derechos en la sociedad, en el estado o en la familia? ¡Ella no tiene ideas propias! Todo se hace según ordena su padre o marido…</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El retraso y falta de derechos sufridos por las mujeres, su dependencia e indiferencia no son beneficiosos para la clase trabajadora, y de hecho son un daño directo hacia la lucha obrera. ¿Pero cómo entrará la mujer en esa lucha, como se la despertará?</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La socialdemocracia extranjera no encontró la solución correcta inmediatamente. Las organizaciones obreras estaban abiertas a las mujeres, pero sólo unas pocas entraban. ¿Por qué? Porque la clase trabajadora al principio no se percató de que la mujer trabajadora es el miembro más degradado, tanto legal como socialmente, de la clase obrera, de que ella ha sido golpeada, intimidada, acosada a lo largo de los siglos, y de que para estimular su mente y su corazón se necesita una aproximación especial, palabras que ella, como mujer, entienda. Los trabajadores no se dieron cuenta inmediatamente de que en este mundo de falta de derechos y de explotación, la mujer está oprimida no sólo como trabajadora, si no también como madre, mujer. Sin embargo, cuando los miembros del partido socialista obrero entendieron esto, hicieron suya la lucha por la defensa de las trabajadoras como asalariadas, como madres, como mujeres.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Los socialistas en cada país comienzan a demandar una protección especial para el trabajo de las mujeres, seguros para las madres y sus hijos, derechos políticos para las mujeres y la defensa de sus intereses.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Cuanto más claramente el partido obrero percibía esta dicotomía mujer/trabajadora, más ansiosamente las mujeres se unían al partido, más apreciaban el rol del partido como su verdadero defensor y más decididamente sentían que la clase trabajadora también luchaba por sus necesidades. Las mujeres trabajadoras, organizadas y conscientes, han hecho muchísimo para elucidar este objetivo. Ahora el peso del trabajo para atraer a las trabajadoras al movimiento socialista reside en las mismas trabajadoras. Los partidos en cada país tienen sus comités de mujeres, con sus secretariados y burós para la mujer. Estos comités de mujeres trabajan en la todavía gran población de mujeres no conscientes, levantando la conciencia de las trabajadoras a su alrededor. También examinan las demandas y cuestiones que afectan más directamente a la mujer: protección y provisión para las madres embarazadas o con hijos, legislación del trabajo femenino, campaña contra la prostitución y el trabajo infantil, la demanda de derechos políticos para las mujeres, la campaña contra la subida del coste de la vida…</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Así, como miembros del partido, las mujeres trabajadoras luchan por la causa común de la clase, mientras al mismo tiempo delinean y ponen en cuestión aquellas necesidades y sus demandas que les afectan más directamente como mujeres, amas de casa y madres. El partido apoya esas demandas y lucha por ellas… Estas necesidades de las mujeres trabajadoras son parte de la causa de los trabajadores como clase.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
En el día de la mujer las mujeres organizadas se manifiestan contra su falta de derechos. Pero algunos dicen ¿por qué está separación de las luchas de las mujeres? ¿Por qué hay un día de la Mujer, panfletos especiales para trabajadoras, conferencias y mítines? ¿No es, en fin, una concesión a las feministas y sufraguistas burguesas? Sólo aquellos que no comprendan la diferencia radical entre el movimiento de mujeres socialistas y las sufraguistas burguesas pueden pensar de esa manera.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
¿Cuál es el objetivo de las feministas burguesas? Conseguir las mismas ventajas, el mismo poder, los mismos derechos en la sociedad capitalista que poseen ahora sus maridos, padres y hermanos. ¿Cuál es el objetivo de las obreras socialistas? Abolir todo tipo de privilegios que deriven del nacimiento o de la riqueza. A la mujer obrera le es indiferente si su patrón es hombre o mujer.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Las feministas burguesas demandan la igualdad de derechos siempre y en cualquier lugar. Las mujeres trabajadoras responden: demandamos derechos para todos los ciudadanos, hombres y mujeres, pero nosotras no sólo somos mujeres y trabajadoras, también somos madres. Y como madres, como mujeres que tendremos hijos en el futuro, demandamos un cuidado especial del gobierno, protección especial del estado y de la sociedad.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Las feministas burguesas están luchando para conseguir derechos políticos: también aquí nuestros caminos se separan: para las mujeres burguesas, los derechos políticos son simplemente un medio para conseguir sus objetivos más cómodamente y más seguramente en este mundo basado en la explotación de los trabajadores. Para las mujeres obreras, los derechos políticos son un paso en el camino empedrado y difícil que lleva al deseado reino del trabajo.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Los caminos seguidos por las mujeres trabajadoras y las sufraguistas burguesas se han separado hace tiempo. Hay una gran diferencia entre sus objetivos. Hay también una gran contradicción entre los intereses de una mujer obrera y las damas propietarias, entre la sirvienta y su señora… Así pues, los trabajadores no deberían temer que haya un día separado y señalado como el Día de la Mujer, ni que haya conferencias especiales y panfletos o prensa especial para las mujeres.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Cada distinción especial hacia las mujeres en el trabajo de una organización obrera es una forma de elevar la conciencia de las trabajadoras y acercarlas a las filas de aquellos que están luchando por un futuro mejor. El Día de la Mujer y el lento, meticuloso trabajo llevado para elevar la auto-conciencia de la mujer trabajadora están sirviendo a la causa, no de la división, sino de la unión de la clase trabajadora.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Dejad que un sentimiento alegre de servir a la causa común de la clase trabajadora y de luchar simultáneamente por la emancipación femenina inspire a las trabajadoras a unirse a la celebración del Día de la Mujer.</div>
</span>Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/00425952437018548213noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5976115744847307035.post-90534691427278244292014-03-03T03:19:00.000-08:002014-03-07T07:39:15.950-08:00ENTREVISTA | La Sirollada, revifant les festes populars!<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Aquest Cap d’Any el jovent lleidatà va tenir l’oportunitat de gaudir d’una festa diferent, alternativa i veritablement popular, i és que la Sirollada feia el seu primer acte públic des de la seva creació la tardor de 2013. La Sirollada és una plataforma que aplega un conjunt de persones i entitats de Lleida que pretenen generar un nou model de Festa Major, on les entitats i persones de la ciutat siguin les verdaderes protagonistes i no les empreses privades. A l’Aixopluc inaugurem la secció d’entrevistes amb la Roser Vime, portaveu de La Sirollada, per tal de conèixer una mica més aquest nou projecte de la ciutat.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgkTkVl7WOjbpA6EiNy_xSyLOA3DeSHg8frakcZece27zcaRSub55B9m7VEnmVndI4RAzn69w1Emwzy2t_EhabeRkfMeF_V3gGtSrbrOSsm6ksbqBPK7JuKq2Y7KSKd_TTkFE84Tur4e6sZ/s1600/logo-sirollada-verd.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgkTkVl7WOjbpA6EiNy_xSyLOA3DeSHg8frakcZece27zcaRSub55B9m7VEnmVndI4RAzn69w1Emwzy2t_EhabeRkfMeF_V3gGtSrbrOSsm6ksbqBPK7JuKq2Y7KSKd_TTkFE84Tur4e6sZ/s1600/logo-sirollada-verd.jpg" height="119" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"></span><br />
<div style="text-align: justify;">
<a name='more'></a><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">
</span>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Fer soroll, causar admiració o novetat amb alguna acció, ostentació o particularitat. És això el que busca la Sirollada?</b></span></div>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Sobretot volem fer soroll en el sentit que cal capgirar i donar-li una volta a la Festa Major de Lleida. Aquesta està en un immobilisme des de fa temps i La Sirollada vol dinamitzar-la tot fent una proposta que sigui atractiva i atrevida. Creiem que cal ser originals, cal construir un espai de festa major amb caràcter propi, popular i que realment sigui la festa que volem. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>La Sirollada es crea durant la tardor del 2013, però d’on surt el projecte?</b></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La Sirollada va néixer el passat octubre de 2013 a iniciativa de diferents entitats de la ciutat de Lleida amb una inquietud comuna: la de generar un nou espai dins la Festa Major de Lleida on totes les persones i col·lectius hi tinguin cabuda. Aquesta inquietud, però, no és nova a Lleida. És una demanda que històricament han fet altres entitats culturals que defensen un model de festes populars i que La Sirollada ha volgut recuperar i aglutinar. D'aquesta manera, a les primeres assemblees es va dissenyar l'avantprojecte que marcava les bases de La Sirollada a fi de generar una proposta que pogués sumar a molts més col·lectius culturals, socials, de lleure, etc., per tal d’arribar al màxim de població i poder de crear una Festa Major per a tots i totes. Cal dir que es poden trobar exemples d'iniciatives semblants a altres ciutats del país que tenen unes dimensions i característiques semblants a les de Lleida, com poden ser: Igualada, Manresa, Vilanova i la Geltrú, Girona, Sant Cugat...</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>A quin públic va adreçada la proposta de La Sirollada?</b></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
A La Sirollada hi poden participar des de persones a títol individual fins a entitats o colles i de moltes maneres diferents. Les nostres assemblees sempre són obertes i tothom pot venir a aportar les seves idees, tant personalment com online. A banda, volem que les associacions i grups de persones siguin les generadores d'activitats per festa major i que es proposin per organitzar també unes barraques. En aquest sentit, creiem que La Sirollada és un espai obert i dinàmic i que vol aglutinar entitats de tot tipus i per a totes les edats. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
D'altra banda, les activitats que es duran a terme per Festa Major seran per a tots els públics, des d'infants, joves a adults. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Heu parlat de demanda històrica de canvi del model actual de Festa Major, quines crítiques feu al model actual de Festa Major de l’Ajuntament?</b></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La realitat associativa de Lleida està canviant. Cada vegada hi ha més persones implicades en les diferents entitats, associacions o moviments socials i ciutadans; però en contrapartida, a la Festa Major de Lleida ha augmentat, en els seus últims anys, la participació de les empreses privades i d’oci de la ciutat. A més a més, el poc espai que hi ha actualment per les entitats ciutadanes ja està repartit, i és veritablament difícil formar-ne part. Creiem que cal un nou espai, on tothom hi tingui cabuda i on la ciutadania pugui participar-hi, no com a simple espectador, sinó com a agent actiu. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
I això significa que no només volem un espai físic o que hi hagi un gran volum de persones a les activitats de la Festa Major, sinó que volem democratitzar els processos participatius i de decisió. Entenem que necessitem una festa major realment popular on la ciutadania se la senti seva i pugui fer-hi propostes, des de la programació de concerts o activitats, fins a qüestionar el model global. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Amb la idea en mà, ara quines són les passes que esteu donant per fer-ho possible?</b></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
D'una banda, entenem que és imprescindible aglutinar el màxim de col·lectius, colles i persones a títol individual de la ciutat que creguin necessària la proposta de La Sirollada. Creiem fermament que estem recollint una necessitat que té Lleida i volem ser un espai on es vehiculin aquestes demandes. És per això que volem que s'hi sumin el màxim d'associacions possibles i també recollim adhesions de suport. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
A banda, com heu dit, estem treballant per donar-nos a conèixer a la ciutat. De moment ho hem fet organitzant una festa de Cap d'Any gratuïta a la Partida de Marimunt i participant de la rua de Carnestoltes amb una carrossa. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
A més a més, també creiem important establir comunicació amb tots els altres agents implicats, com poden ser la Regidoria de Joventut, de Cultura, etc. És per aquest motiu que ja hem dut a terme un parell de reunions amb ells i hem participat de la Comissió de Festes per tal d'incidir en els processos de participació de la Festa Major i negociar la nostra proposta. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>I ja per acabar, quins són els projectes i iniciatives que teniu d’ara en endavant?</b></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Després de carnaval, el principal objectiu serà construir la Festa Major. En aquest sentit, estem creant una primera proposta d'activitats promogudes i dinamitzades per les entitats i adreçades als diferents públics, fent-les atractives per a tothom: infants, joves, adults, etc. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
També estem treballant per generar l'espai de Barraques de nit durant dos dies de la Festa Major, un nou espai que doni protagonisme fonamentalment a les entitats, col·lectius i colles.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</span>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Per a més informació sobre La Sirollada:</span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><a href="http://lasirollada.wordpress.com/">http://lasirollada.wordpress.com/</a></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><a href="https://www.facebook.com/pages/La-Sirollada/1413023472263448?fref=ts">Facebook</a></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><a href="https://twitter.com/LaSirollada">Twitter</a></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">lasirollada@gmail.com</span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></b></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/00425952437018548213noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5976115744847307035.post-64008244522126612662014-02-25T08:10:00.000-08:002014-02-25T08:11:55.228-08:00Amb l'autogestió i l'emancipació de les joves de Lleida: Tots i totes Som Casal!<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Coincidint amb el primer judici al Casal Popular de Joves que ha tingut lloc aquest matí de dimarts 25 de febrer (+info i nota de premsa: </span><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">https://www.facebook.com/casaljoveslleida)</span><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">, publiquem aquest article de suport al projecte del Casal.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjGn2d1l1y2h8xgh4UmfTYVNiIOI1tgiZ4ufZ91sZa716dBQZD5JV26NnVtACkV44USw7w_57huL8UWfnQvptVP0PvqKnnfHujUo4sLB6DF2DUtluPnYArFKPZ0nHXmn2PWI8tBcHTrkHyg/s1600/casal.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjGn2d1l1y2h8xgh4UmfTYVNiIOI1tgiZ4ufZ91sZa716dBQZD5JV26NnVtACkV44USw7w_57huL8UWfnQvptVP0PvqKnnfHujUo4sLB6DF2DUtluPnYArFKPZ0nHXmn2PWI8tBcHTrkHyg/s1600/casal.jpg" height="320" width="226" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"></span><br />
<a name='more'></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">El passat febrer de 2012 ens llevàvem amb una inesperada però sorprenent notícia: un grup de joves organitzats mitjançant el Casal Popular de Joves havia ocupat un espai al carrer Montcada. Desprès de diversos mesos d'assemblees i treball els joves van ocupar un edifici gris, desocupat i en desús i el van rehabilitar per a que qualsevol activitat hi tingués cabuda.</span></div>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"></span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">
<div style="text-align: justify;">
ARRAN, des del primer dia va participar del casal de joves ajudant-los a adequar l'espai. En aquests mesos de treball vam conèixer desenes de joves que desinteressadament participaven en la construcció del projecte amb un únic objectiu comú: Crear un espai de joves i a per a joves autogestionat a Lleida.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Mitjançant assemblees setmanals coordinàvem tant la gestió de l'espai com les diverses propostes d'activitats que van anar trucant a la porta davant la manca d'espais/recursos municipals a l'efecte: castellers, bastoners, grups de música, grups de teatre, xerrades, passis de vídeo, estudiants, tallers varis, mercats d'intercanvi i de segona mà... van trobar en el casal de joves un espai on poder desenvolupar-se.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Nosaltres com ARRAN, també vam tenir-hi una bona acollida, vam poder realitzar tot tipus d'activitats: jornades, debats, xerrades, tallers, concerts i fins hi tot el nostre aniversari. Per primera vegada vam poder disposar d'un espai a la ciutat sense necessitat de tutelatges institucionals, burocràcia excessiva, horaris restrictius o taxes abusives. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Malauradament però i a voluntat de la pròpia Paeria, aquest espai fou desallotjat quan gairebé no tenia ni un any de vida. Ara el projecte del Casal de Joves s'ha hagut de redefinir i adaptar a un nou espai: l'antiga casa Panadès. L'autogestió i la participació dels i les joves continua essent l'element principal que sosté el projecte, tot i així l'espai és reduït i no permet satisfer la totalitat de les necessitats i col·lectius que acudeixen a participar-hi. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
A més a més, avui 25 de febrer, 3 joves s'han enfrontat a un judici per usurpació en el qual els demanen multes de fins a 4500 euros. Des d'ARRAN no entenem com es pot criminalitzar una iniciativa que només pretén revitalitzar el teixit associatiu de la ciutat i oferir espais i solucions als joves de Lleida que es veuen totalment mancats d'equipaments municipals per realitzar les seves activitats. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Per tot això, us animem a fer-vos vostre el projecte del casal de joves, participant del mateix o proposant noves activitats i idees i sobretot donant suport als diversos processos judicials que actualment pateix el Casal Popular de Joves.</div>
</span>Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/00425952437018548213noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5976115744847307035.post-14334460547851953522014-02-09T03:24:00.001-08:002014-02-09T03:24:32.012-08:00Els pressupostos de la misèria de CiU i ERC<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">El Parlament de la Generalitat de Catalunya va aprovar el proppassat dimecres 22 de gener, els pressupostos del 2014 amb el suport de CiU i ERC. Es tracta d’uns pressupostos antisocials amb 3.074 milions d'euros de retallades en polítiques socials, i cap mesura encarada a combatre les elevades xifres d’atur juvenil. Cada ciutadà català pagarà aquest any vinent, només en interessos del deute que imposa la Troika, obliga Madrid i acata la Generalitat, 1.041 euros. Alhora que les privatitzacions han augmentat estrepitosament fins a 2.138 milions d’euros més.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgz1L6MzsEQO2ZHxZd51xGJKsXrxxFHItvslM6EKicUGANzDU0eKdZkTbSgkTao3CdvowaHYmzp0UezzCjqJPTzFW1UfBDqTanf8Mai0SgqD9UV-ySwcBCERM1qRFgayOyZe5DQ_U-jdbhg/s1600/petitres.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgz1L6MzsEQO2ZHxZd51xGJKsXrxxFHItvslM6EKicUGANzDU0eKdZkTbSgkTao3CdvowaHYmzp0UezzCjqJPTzFW1UfBDqTanf8Mai0SgqD9UV-ySwcBCERM1qRFgayOyZe5DQ_U-jdbhg/s1600/petitres.jpg" height="320" width="226" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"></span><br />
<div style="text-align: justify;">
<a name='more'></a><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">I és que aquests pressupostos esdevenen únicament un punt i seguit a la política de retallades i privatitzacions que ha realitzat CiU des de la seva entrada al Parlament. I és que des del 2010 fins ara s'ha retallat un 16% en sanitat, un 28% en educació i un 25% en el foment de l'ocupació.</span></div>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Aquests pressupostos es tracten d’uns comptes que es basen en el robatori a la classe treballadora i d’un saqueig social per culpa de la “deutocràcia” que tenim ara mateix al Parlament amb l’aliança de CiU i ERC, una aliança que intenta dirigir el procés d’independència al Principat mentre aprova pressupostos que no tenen en compte les necessitats del poble i que l’únic que fan és perpetuar l’actual model capitalista d’explotació.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
En un moment històric, com l'actual, en el que s'està forjant el futur del nostre país i són precisament també els responsables polítics dels successius atacs a la classe treballadora en forma de retallades, privatitzacions, taxes i pagament del deute els que apel·len constantment al dret a decidir i de participació veiem necessari que aquesta participació sigui plena i real en tots els aspectes que ens afecten com a país, i no només en relació al procés d'emancipació nacional. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Apostem doncs, per no desaprofitar l’oportunitat i començar a bastir, des d’ara mateix, un camí alternatiu als Països Catalans. Un futur que prengui en consideració les necessitats reals del nostre poble: joves, treballadors, estudiants, aturats, mestres, pensionistes... i es deslliuri d'imposicions d'empreses multinacionals que treballen únicament per mantenir i augmentar el seus propis privilegis amb la complicitat de les institucions antidemocràtiques de la UE totalment allunyades del nostre dia a dia.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Perquè és aquí i ara, en un context d’aprofundiment de la lluita de classes i agudització extrema de les contradiccions del capitalisme, que cal començar a construir aquesta alternativa. Apostem doncs, per iniciar un procés participatiu i de debat amb tots els agents i moviments socials d'arreu del territori per conèixer i poder atendre les principals necessitats de les persones que hi viuen i hi treballen i tendir cap a un país més lliure, però també més just.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El jovent dels Països Catalans hem de ser necessàriament protagonistes destacats d’aquest procés de transformació integral de la nostra societat. El jovent organitzat de la ciutat mitjançant ARRAN rebutgem aquests pressupostos de la dreta més senil que ens oprimeixen com a joves, com a estudiants i com a treballadores.</div>
</span>
<br />
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/00425952437018548213noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5976115744847307035.post-76362860243974192122013-12-27T05:14:00.002-08:002013-12-27T05:14:38.678-08:00Contra l’ofensiva catòlica, vam desobeir, desobeïm i desobeirem!<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Aquests darrers mesos hem pogut
veure com la dreta espanyola ha pres l’accelerador en la seva ofensiva
conservadora. Temes com les píndoles anticonceptives, la reproducció assistida,
la modificació de les estadístiques de violència de gènere o la darrera
aprovació de la reforma de la llei de l’avortament han escenificat en qüestió
de mesos com el govern del PP no té cap tipus d’escrúpol a l’hora de posar en
pràctica els dictàmens de l’Església catòlica. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjIOxN-6O-B9thtT80UUUAsdA_EZgksPi_LYnkvWTLBs4e5p8Rj9JWjetsNjn7BgWW691VYFCAEsvh83KlAmfrJmCM0hyphenhyphen7xwsoWB08TUi912x0eqoF1VqEB9p_aZxQBXXXo7KQ8WUUabuBE/s1600/Captura-de-pantalla-2013-12-20-a-les-08.02.50.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjIOxN-6O-B9thtT80UUUAsdA_EZgksPi_LYnkvWTLBs4e5p8Rj9JWjetsNjn7BgWW691VYFCAEsvh83KlAmfrJmCM0hyphenhyphen7xwsoWB08TUi912x0eqoF1VqEB9p_aZxQBXXXo7KQ8WUUabuBE/s1600/Captura-de-pantalla-2013-12-20-a-les-08.02.50.png" height="320" width="228" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"></span></div>
<a name='more'></a><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Tampoc se’n salven aquells que
ara apareixen ara a primera escena en defensa dels drets de les dones, aquells
a qui hem sentit dir la famosa frase de
“tots som iguals, les dones ja estan en la mateixa posició que els homes” quan
en realitat juguen un paper important en encobrir els milers de abusos que
sofrim les dones en l’àmbit laboral, social i personal fent-li el joc al
sistema. Com poden arribar a parlar d’igualtat de gènere quan no qüestionen
d’arrel l’actual sistema heteropatriarcal?<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">La recent reforma de la Llei de
l’avortament és el més clar exemple de masclisme institucional i dominació dels
nostres cossos: un home ha decidit què fer amb els nostres cossos, obligant-nos
a ser mares (Per veure el posicionament d’ARRAN feu click <a href="mailto:http://arran.cat/blog/2013/12/20/comunicat-arran-davant-laprovacio-de-lavantprojecte-de-la-contrareforma-de-lavortament/">aquí</a>).
Quelcom que sembla lògic i que no hauria de generar dubtes, com és el subjecte
de decisió que entenem que ha de ser únicament de la pròpia dona, a l’Estat
espanyol no tant sols es posa en dubte, sinó que se situa el subjecte de
decisió en un grup d’homes, masclistes i retrògrads. Parlem clar, el subjecte
de decisió sobre els cossos de les dones a l’Estat espanyol és l’Església
catòlica i la seva moral, la mateixa que al llarg de la història ha perseguit a
les dones i les ha intentat sotmetre de múltiples formes.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">De la mateixa manera que
l’Església ha perseguit a les dones al llarg de la història, les dones també hem
practicat la desobediència al llarg del temps, hem conegut plantes abortives i
anticonceptives i ens hem rebel·lat contra tot allò que intentaven imposar-nos.
Així doncs, ens trobem, de nou, en una nova batalla, una batalla emmarcada dins
d’aquesta guerra contra el patriarcat. Avui com ahir tornem a les clàssiques
consignes de “Nosaltres parim, nosaltres decidim” o “Avortament lliure i
gratuït”, per sortir al carrer i exigir el que és just. L’actual batalla, però,
presenta nous reptes que caldrà comprendre i noves praxis polítiques que caldrà
posar en pràctica. Al reclam de l’avortament dins del sistema públic de salut,
haurem de combinar la construcció de projectes nous com ara centres
autogestionats per dones o xarxes de suport mutu de dones per tal de practicar
avortaments sense riscos en la vida de les dones. Tocarà debatre i passar a
l’acció. El que queda clar, és que toca desobeir les seves lleis masclistes.</span><o:p></o:p></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/00425952437018548213noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5976115744847307035.post-25374228355703988162013-12-27T05:11:00.000-08:002013-12-27T05:11:47.206-08:00UN COP D'ULL | Reflexions al voltant del dret al propi cos<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Des de la secció "Un cop d'ull" compartim dos dossiers que s'han anat elaborant en motiu de l'aprovació de la reforma de la llei de l'avortament per part del Partit Popular, reforma que va ser aprovada el passat divendres 20 de desembre i que representa un autèntic retrocés en matèria de dret a l'avortament i dret al propi cos de les dones </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">(</span><a href="http://arran.cat/blog/2013/12/20/comunicat-arran-davant-laprovacio-de-lavantprojecte-de-la-contrareforma-de-lavortament/" style="font-family: Verdana, sans-serif;">http://arran.cat/blog/2013/12/20/comunicat-arran-davant-laprovacio-de-lavantprojecte-de-la-contrareforma-de-lavortament/</a><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">).</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">A continuació adjuntem els llibrets, mitjançant els quals comencem també a plantejar el debat sobre com materialitzarem, a partir d'ara i amb la reforma aprovada, la desobediència a la llei.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Llibret de <a href="http://gatamaulafeminista.blogspot.com.es/">Gatamaula</a>: </b><a href="http://issuu.com/gatamaula/docs/llibretdretalpropicos">"Dret al propi cos. Reflexions per la pràctica política: Dret a l'avortament lliure i gratuït"</a></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhqLuaue7lxuYnbZxxrPkgho4ZbLD8zjL5m8i0RCmf52eOolWLg_tSGBVJxH0Rlxs1vwzrK87yhyphenhyphenZsfzBaovNukX9JX4yWz1Eg1eNi-42UGjlEVDDSR-f-5uTZxZ-ePAkhMylSYkTeYQQqd/s1600/quaderdret.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhqLuaue7lxuYnbZxxrPkgho4ZbLD8zjL5m8i0RCmf52eOolWLg_tSGBVJxH0Rlxs1vwzrK87yhyphenhyphenZsfzBaovNukX9JX4yWz1Eg1eNi-42UGjlEVDDSR-f-5uTZxZ-ePAkhMylSYkTeYQQqd/s1600/quaderdret.png" height="88" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b style="font-family: Verdana, sans-serif;">Llibret de l'Esquerra Independentista: </b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><a href="http://arran.cat/wp-content/uploads/2013/11/dossier_parir_es_un_dret.pdf">"Parir és un dret no una imposició"</a></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhh5tzZQS3Tcx3BLLU6LhwGADSA_Z3sP-gI_t7nMsTcuX2gk-cv7WfPbKl8Ur271jOJxtmMS7Bgpf0DWKDWjlaUQydWho_xgEQ0RVnW7LisYLc41G4jtWBXr2Oih0hws-j9F73reqIxn-o0/s1600/avpetit.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhh5tzZQS3Tcx3BLLU6LhwGADSA_Z3sP-gI_t7nMsTcuX2gk-cv7WfPbKl8Ur271jOJxtmMS7Bgpf0DWKDWjlaUQydWho_xgEQ0RVnW7LisYLc41G4jtWBXr2Oih0hws-j9F73reqIxn-o0/s1600/avpetit.jpg" height="320" width="228" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/00425952437018548213noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5976115744847307035.post-35660578516463474562013-12-20T04:58:00.000-08:002013-12-20T05:04:19.845-08:00UN COP D'ULL | El procés de sobirania al Principat (Espai Fàbrica)<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Estrenem secció a l'Aixopluc; la secció "Un cop d'ull", pretén donar a conèixer projectes, espais web, o simplement difondre articles i materials diversos sobre diferents temàtiques.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Així doncs, per començar amb la secció donem un cop d'ull a un recull d'opinions sobre el procés sobiranista que es viu actualment a la Comunitat Autònoma de Catalunya, un recull que aporta diferents punts de vista sobre la qüestió, de la mà d'<a href="http://espaifabrica.cat/">espaifabrica.cat</a>.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjD61MXPCUSxIxe0kxds3W4BWCvjxfPJfJ2Nqv6f7QtLVDHuYEdN7Wr-MZyzUqSMT3fbbfvDT3wBTEkmZvrVV1ZipWWNkrGgK-gQpQ4hMEFtzliANE9xeUuTmTUjrT5pcWlRS1xYFlt7aHS/s1600/2c8b5588de52ee1dfb14d61ba5eb1f19.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjD61MXPCUSxIxe0kxds3W4BWCvjxfPJfJ2Nqv6f7QtLVDHuYEdN7Wr-MZyzUqSMT3fbbfvDT3wBTEkmZvrVV1ZipWWNkrGgK-gQpQ4hMEFtzliANE9xeUuTmTUjrT5pcWlRS1xYFlt7aHS/s1600/2c8b5588de52ee1dfb14d61ba5eb1f19.png" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<br />
<a name='more'></a><br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><a href="http://espaifabrica.cat/index.php/component/k2/itemlist/category/62-el-proc%C3%A9s-sobiranista-al-principat">http://espaifabrica.cat/index.php/component/k2/itemlist/category/62-el-proc%C3%A9s-sobiranista-al-principat</a></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/00425952437018548213noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5976115744847307035.post-4701748393056329042013-12-02T13:42:00.000-08:002014-03-07T07:39:29.861-08:00FORMACIÓ | Les possibilitats d'un feixisme espanyol (1933)<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">En aquest post reproduïm un article que Andreu Nin escrivia a Algeciras l'abril de 1933 i que va ser publicat a la revista <i>Comunismo</i>. L'escrit, titulat "Las posibilidades de un fascismo español", analitza les condicions objectives que fan possible el naixement i creixement del feixisme. Un anàlisi que, salvant les distàncies temporals i amb alguns matisos, segueix sent força vàlid per explicar i alhora preveure l'auge del feixisme a Europa.</span></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhKyrLCnAQWTXE7pOZxyhTat54AxVJ3ieuuV4z8SuJgwDrgd002wjjvEPXqhijYEEZHco_eeTxWvviDWOmimlMouB1BfLH0-bZHWPGxH6qdsziBXgnqrskdChc6DJahaLMih3PDxNcb9HXw/s1600/antifeixisme.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhKyrLCnAQWTXE7pOZxyhTat54AxVJ3ieuuV4z8SuJgwDrgd002wjjvEPXqhijYEEZHco_eeTxWvviDWOmimlMouB1BfLH0-bZHWPGxH6qdsziBXgnqrskdChc6DJahaLMih3PDxNcb9HXw/s1600/antifeixisme.jpg" height="320" width="273" /></a></div>
<br />
<br />
<a name='more'></a><br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Las posibilidades de un fascismo español</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;">(<a href="http://www.fundanin.org/nin6.htm">Link article</a>)</span></div>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"></span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">
</span>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">¿Es posible un fascismo español? ¿Tiene éste probabilidades de surgir, desenvolverse y triunfar? Antes de contestar estas preguntas que tantos se habrán formulado en estos últimos tiempos, particularmente después de la victoria de los nazis en Alemania, es indispensable precisar la noción de fascismo, definir claramente el contenido de este término. Esto es tanto más necesario cuanto que la confusión que existe sobre el sentido del mismo es verdaderamente extraordinaria. Para el centrismo estalinista, por ejemplo, fascistas fueron los gobiernos Brüning y Papen, en Alemania; fascista era la dictadura de Primo de Rivera y de Berenguer; para el Partido oficial español, son fascistas los agrarios, la Lliga de Catalunya, Sanjurjo; hay el socialfascismo, el anarcofascismo. Para ]os anarquistas, todos los gobiernos, sin excepción, son fascistas desde el italiano a la dictadura proletaria de la URSS,pasando por la República española. En los medios burgueses y pequeño-burgueses la confusión no es menor, y así se habla en los mismos de fascismo ruso, de fascismo de la Esquerra (aludiendo a la acción de los famosos escamots) (1) y de fascismo socialista.</span></div>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">
</span>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">
</span>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Esta confusión enorme parte de un error común: el considerar como sinónimos del fascismo todas las formas de reacción y el empleo de los métodos de violencia como su característica única. En el primer caso, el zarismo ruso debería considerarse como fascismo. En el segundo, los «jóvenes bárbaros» y los «requetés» eran organizaciones fascistas. Estos ejemplos bastan para demostrar cuán profundamente errónea esta concepción.</span></div>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">
</span>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">
<div style="text-align: justify;">
El fascismo, producto directo de la posguerra, surge cuando con la agravación de la crisis capitalista, las contradicciones internas del régimen burgués alcanzan el máximo de tensión y las clases explotadoras, para asegurar su dominio amenazado, echan por la borda el régimen parlamentario, propio de las épocas de desarrollo «normal», anulan las libertades democráticas y destruyen las organizaciones de la clase obrera. Por esto, porque el fascismo aparece cuando el antagonismo entre la burguesía y el proletariado adquiere caracteres más agudos, es por lo que las soluciones intermedias resultan efímeras e inconsistentes: el equilibrio inestable que se crea no se puede resolver más que por la victoria de la revolución proletaria o la instauración de la dictadura capitalista descarada.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Pero lo que constituye la característica esencial del fascismo, lo que lo distingue de las demás formas de dictadura capitalista, es que se apoya en las masas pequeño-burguesas, que se transforman en su base social y en sus tropas de choque. Incapaz, por el papel que desempeña en el sistema económico, de asumir una función política independiente, la pequeña burguesía está fatalmente condenada a servir los intereses del capitalismo o del proletariado. Cuando por la potencia de sus organizaciones, la audacia de sus ataques y la capacidad de sus dirigentes, la clase obrera aparece ante la pequeña burguesía como una fuerza capaz de sacarla de su situación mísera y de establecer un orden nuevo, se deja arrastrar o, por lo menos, neutralizar por ella. Por el contrario, cuando el proletariado defrauda sus esperanzas, cuando el avance revolucionario del mismo se estaciona o en el momento decisivo -ese momento único que hay que saber aprovechar- la clase llamada a transformar el mundo no se muestra a la altura de su misión histórica, la pequeña burguesía, que va siempre tras del más fuerte, vuelve los ojos hacia la burguesía y ésta la arroja contra la clase obrera.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Así surge el fascismo, que explota hábilmente los lados flojos -que, ¡ay!, son los más- de la pequeña burguesía. Si desde un principio apareciera a sus ojos con su verdadera faz, sus posibilidades de proselitismo quedarían muy menguadas. La pequeña burguesía siente odio por la gran burguesía, que va estrechándola cada día más fuertemente en sus tentáculos por la usura, a la cual tiene con frecuencia que recurrir para remediar sus ahogos. El fascismo se pronuncia contra las oligarquías financieras, fomenta el antisemitismo, preconiza -como lo hemos visto en Alemania- el cierre de los grandes almacenes, que no dejan vivir a los pequeños; la expropiación de las grandes fortunas, etc., etc. La pequeña burguesía, por la razón expuesta ya de que es una clase intermedia, atada, por una parte, a la gran burguesía, de la cual depende, y por otra, al proletariado, cuyas filas está llamada a engrosar, alimenta en su espíritu una utopía: la posibilidad de crear un régimen intermedio, ni proletario ni burgués; un régimen situado más allá de las clases. El fascismo viene también en su ayuda en este caso con la exacerbación de la idea nacional, la idea de la unidad por encima de las clases (2), del Estado como representación de todos. Este es uno de los aspectos más peligrosos del proselitismo fascista, y por ello el proletariado debe considerar con particular recelo a los que pretenden desligarlo de la lucha internacional con sus hermanos de clase presentándose como apologistas de una sedicente «revolución racial ibérica». El hecho de que esa propaganda venga envuelta en el ropaje de una fraseología ruidosamente revolucionaria, no debe deslumbrarle. Que no olvide los precedentes italiano y alemán: la propaganda de Mussolini y de Hitler se distinguió en su iniciación por una demagogia desenfrenada. ¿No llegó incluso el «duce» a aprobar la ocupación de las fábricas en 1920? </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
***</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
No creemos que en España el fascismo constituya un peligro inminente. Pero el peligro existe y sería un crimen que la clase obrera no se preparara desde ahora a hacerle frente. Una política de corto alcance, sin clarividencia, está condenada al fracaso. Por no haber sabido prever el desarrollo delos acontecimientos, por no haberse dado cuenta de lo que ocurría realmente en el país, por su criminal ineptitud para organizar una defensiva que podía convertirse en ofensiva, el estalinismo ha conducido al proletariado alemán a una sangrienta derrota sin combate. Ver lo que hay, conjeturar lo que puede haber y adoptar la táctica correspondiente; he aquí la misión fundamental de los comunistas.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La revolución española no ha terminado; la revolución española continúa en los campos y en las ciudades (3). Los obreros y los campesinos están dando pruebas de un espíritu combativo admirable. El impulso revolucionario de las masas hace estremecer de pavor a las clases explotadoras. La fracción más reaccionaria de las mismas cree llegado el momento oportuno para aplastar el movimiento revolucionario destruyendo las escasas libertades democráticas conquistadas, y se prepara para dar el asalto al poder acaudillada por Lerroux. El terreno está magníficamente preparado por la política del gobierno Azaña, que mantiene en los puestos de mayor responsabilidad a elementos reaccionarios destacados, persigue a los militantes revolucionarios, y muestra, a la par, una intolerable lenidad para con los conspiradores monárquicos. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Lerroux puede escalar el poder si la clase obrera no se dispone virilmente a impedirlo, evitando así que la revolución dé un inmenso paso atrás.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Pero un gobierno Lerroux, ¿sería, en estas circunstancias, un gobierno fascista? No; porque las ilusiones democráticas de las masas pequeño burguesas son todavía demasiado vivas para que el ex caudillo demagógico pueda echar por la borda las instituciones parlamentarias e instaurar de golpe y porrazo un régimen de dictadura descarada apoyándose precisamente en dichas masas. Por otra parte, la burguesía no recurre al fascismo más que en los casos extremos. El gobierno Lerroux sería un gobierno reaccionario, de tipo bonapartista, que se apoyaría principalmente en los terratenientes y en las castas militares, pero que conservaría todo el ritual de la legalidad republicana, de la cual se presentaría como el más celoso guardador. Su característica sería la persecución sistemática del movimiento obrero y el llamado «restablecimiento del principio de autoridad»- Pero ese régimen intermedio no podría ser de larga duración. Los antagonismos de clase se exacerbarían, la lucha se haría más aguda y se crearían las premisas necesarias para la aparición de un movimiento netamente fascista si la clase obrera, por su disgregación orgánica y la ausencia de un gran Partido Comunista, no se hallara en condiciones para emprender la lucha decisiva y victoriosa por el poder.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La decepción producida por el fracaso del régimen republicano y la impotencia del proletariado arrojaría a la pequeña burguesía en brazos de la reacción, que aparecería a sus ojos como la sola fuerza capaz de restablecer e! orden y dejarla vivir tranquila. Esa clase impersonal y vacilante se convertiría en la fuerza de choque de la gran burguesía. Las distintas fracciones de las clases explotadoras se unirían momentáneamente, y con el auxilio de la masa gris, de la cual se desprenderían a la primera ocasión, instaurarían un régimen fascista.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
***</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
He aquí, esquemáticamente expuesta, cómo se nos aparece una de las posibles variantes del desarrollo de los acontecimientos en nuestro país.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Pero, a pesar del tiempo perdido, esa variante no es inevitable si el proletariado estrecha sus filas y organiza la batalla. La vivacidad con que la clase obrera y aun una gran parte de la pequeña burguesía radical ha reaccionado ante las primeras manifestaciones fascistas, es un síntoma alentador. Pero lo peor que le podría ocurrir sería depositar una confianza excesiva en los manifiestos vibrantes y los Congresos aparatosos. Hay que preparar prácticamente la lucha, y el mejor procedimiento es la aplicación de la táctica del frente único tal como la formuló la Internacional de los cuatro primeros Congresos, lo cual presupone la renuncia categórica a la táctica ultimatista, que tan desastrosos resultados ha dado en Alemania, y a las desviaciones oportunistas que condujeron a la hecatombe de la IC en la huelga inglesa de 1926 y en la revolución china de 1927. Hay que ir a la formación del frente único sobre la base de un programa de lucha, no impuesto previamente, sino elaborado en común y que sea aceptable por los obreros de las organizaciones de todas las tendencias. La formación de ese frente único constituiría un dique ante el cual se estrellaría inexorablemente el fascismo. La lucha contra este último podría convertirse fácilmente en lucha revolucionaria por el poder, apoyada por las grandes masas campesinas, decepcionadas por la reforma agraria. Por otra parte, la pequeña burguesía, impresionada por la potencia del frente obrero, se sumaría al mismo o quedaría neutralizada, y el fascismo se vería privado de su base esencial. Esto tiene una importancia extraordinaria en un país como el nuestro, en el cual las masas pequeño-burguesas representan un sector importantísimo de la población.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Para conseguir la incorporación de estas masas y transformar la lucha contra el fascismo en lucha por el poder, hay que realizar toda la campaña con consignas de carácter democrático, tales como:</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
1.Disolución de las Constituyentes y elección de nuevas Cortes, con derecho de voto a partir de los dieciocho años.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
2. Derechos políticos para los soldados.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
3. Confiscación pura y simple de los bienes de la Iglesia y de las congregaciones religiosas.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
4. Abolición de la ley de Defensa de la República.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
5. Lucha contra la ley de Orden público.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
6. Abolición de los tribunales militares.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
7. Solución radical del problema de las nacionalidades.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
8. Asignación a los representantes en Corporaciones públicas de sueldos no superiores a los del obrero calificado.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
9. Disolución de las organizaciones monárquicas.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
10. Disolución de la Guardia Civil, del Cuerpo de Seguridad y de los Guardias de Asalto.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
11. Formación de tribunales obreros y campesinos para juzgar a los responsables de la matanzas de la clase obrera.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
12. Constitución de milicias antifascistas populares, con una dirección centralizada formada por representantes de los partidos y organizaciones obreras.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La propaganda de estas consignas, la organización de grandes actos públicos y manifestaciones y, sobre todo, de la “lucha concreta” contra el fascismo, provocarla indiscutiblemente un movimiento arrollador cuyo desarrollo podría tener consecuencias decisivas para el porvenir de la revolución española. Del tacto y de la habilidad de los propagandistas revolucionarios dependería que la clase obrera, y con ella la pequeña burguesía, se convenciera, en el proceso de la lucha, de que la revolución democrática no puede ser realizada más que por la dictadura del proletariado; de que sólo éste, aliado con los campesinos, es capaz de instituir un orden de cosas justo y estable.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Notas </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
(1) Los escamots eran un movimiento paramilitar, que utilizaba casacas verdes, y cuasi-fascista, dentro de las juventudes de la Esquerra, liderado por Josep Dencàs, consejero de orden público de la Generalitat [Nota del editor]. </div>
<div style="text-align: justify;">
(2) Véase a este propósito la carta, muy interesante, de José Primo -Rivera, Publicada en el ABC del 22 de marzo de este año.</div>
<div style="text-align: justify;">
(3) Sobre la apreciación de la situación política española véase el artículo que, con nuestra firma, apareció en el número anterior de Comunismo.</div>
</span>Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/00425952437018548213noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5976115744847307035.post-28223440951929032922013-11-27T03:23:00.001-08:002013-11-27T03:27:26.210-08:00El jovent ho canviarem tot! <div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Els Països Catalans vivim en una
de les situacions més convulses des de fa temps: fa més de cinc anys que <b>la crisi capitalista colpeja durament les
joves del nostre país</b> amb índexs d’atur sense precedents, precarietat i
temporalitat als nostres llocs de treball i limitacions en l’accés a serveis
bàsics com ara l’ensenyament, la sanitat, el transport o la cultura.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhzqcMRtWjkPWO_bALqIFMWp6v5oaEA9CKc33U-k9o10rhGYpHbuasv26e9GC47IOR0tMsm9qbR4S6KzBErd6cA7-PY0JL30uGq8lKo7mmu0ZT2ByVZTdyqClQRPl6qo4CHUmn8s9aQ46oC/s1600/1013458_1393812317517980_1910216448_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhzqcMRtWjkPWO_bALqIFMWp6v5oaEA9CKc33U-k9o10rhGYpHbuasv26e9GC47IOR0tMsm9qbR4S6KzBErd6cA7-PY0JL30uGq8lKo7mmu0ZT2ByVZTdyqClQRPl6qo4CHUmn8s9aQ46oC/s1600/1013458_1393812317517980_1910216448_n.jpg" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"></span></div>
<a name='more'></a><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">I tot
plegat, amb uns culpables i beneficiaris ben clars: </span><b style="font-family: Verdana, sans-serif;">grans empresaris i banquers que aprofiten la present situació de crisi
capitalista per augmentar els seus beneficis i aprofundir en el procés de
despossessió de les classes populars</b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"> dels seus drets socials més bàsics
mitjançant retallades. Una crisi, però, que no és un fet aïllat, sinó una part
més del procés de regeneració del capitalisme, que engega processos
d’acumulació cíclics que aprofundeixen en les seves formes d’explotació.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">L’agudització de la lluita de
classes en època de crisi es fa més evident a casa nostra, on <b>el conflicte nacional és més latent que mai
donada l’ofensiva recentralitzadora de l’Estat Espanyol, una ofensiva idèntica
a tots els Països Catalans sota la seva sobirania</b>. Les fortes
mobilitzacions populars davant d’aquesta situació són les causants del fet que
part de les classes dominants del Principat de Catalunya, de bracet amb els
seus representants polítics (CiU i ERC), hagin apostat per la celebració d’una
consulta per tal que part del país pugui decidir el seu futur<b>. La incapacitat de tirar endavant
l’estratègia de desobediència necessària per dur a terme un procés
d’autodeterminació per part d’aquestes formacions polítiques posa totalment en
dubte aquesta estratègia</b>. I és que part de la patronal que finança i dóna
cobertura mediàtica a CiU ha deixat clar que no aposta per l’autodeterminació
sinó per unes noves formes de relació amb l’Estat Espanyol.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Als atacs als nostres drets
socials i nacionals cal sumar-hi la constant ofensiva contra els drets de les
dones. <b>El treball reproductiu, realitzat
majoritàriament per dones, segueix menyspreat econòmicament i arraconat a
l’àmbit privat</b>; a més a més, les retallades afecten a sectors professionals
feminitzats com ara l’educació o la sanitat. Per no parlar dels darrers
moviments dels sectors ultraconservadors
de l’Estat espanyol, atacant el dret de les dones al propi cos amb constants
lleis i decrets. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Davant del moment en el qual ens
trobem, és imprescindible que <b>fem del
nostre procés emancipador una eina veritablement alliberadora per a la classe
treballadora</b>, que acabi amb les injustícies actuals. És per això que és
imprescindible bastir el procés d’alliberament nacional (i alhora de
construcció nacional) en base als següents punts:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoListParagraphCxSpFirst" style="mso-list: l0 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;">
</div>
<ul>
<li><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b style="text-indent: -18pt;">El poble
com a centre actiu del nostre procés d’emancipació</b><span style="text-indent: -18pt;">. El poble no ha de ser
consultat sinó que ha d’esdevenir protagonista del procés d’alliberament; és
mitjançant la mobilització popular i la desobediència que forçarem l’Estat i
les elits catalanes a respectar el nostre dret a decidir i aconseguir la
independència, lluny de processos institucionals allunyats de la voluntat
popular.</span></span></li>
</ul>
<ul>
<li><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b style="text-indent: -18pt;">Els
Països Catalans com a subjecte polític.</b><span style="text-indent: -18pt;"> Cal construir propostes, lluites i
institucions alternatives més enllà de les fronteres estatals i autonòmiques.
El procés d'emancipació no pot néixer limitat per una legalitat sorgida del
franquisme. Cal defensar la llengua nacional, comuna i de cohesió social dels
Països Catalans.</span></span></li>
</ul>
<ul>
<li><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b style="text-indent: -18pt;">Sense
sobirania econòmica no hi ha independència real.</b><span style="text-indent: -18pt;"> Sense dotar el poble de la
capacitat efectiva de decidir plenament sobre tots els aspectes econòmics, no
podem parlar de veritable autodeterminació. Sense posar l'economia sota control
popular no podem parlar de veritable democràcia.</span></span></li>
</ul>
<ul>
<li><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b style="background-color: transparent; text-indent: -18pt;">Construïm
futur, apostem pel socialisme. </b><span style="background-color: transparent; text-indent: -18pt;">Perquè reivindiquem la necessitat d’acabar
amb el sistema capitalista i la seva injustícia, a l’hora que apostem per la
construcció d’un sistema just, al servei de les classes populars, que ens ha de
conduir a una societat sense classes ni opressions de cap tipus.</span></span></li>
</ul>
<ul>
<li><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b style="text-indent: -18pt;">Marxem també
de la Unió Europea.</b><span style="text-indent: -18pt;"> La veritable independència també passa per
deslligar-nos de la influència i el domini de les elits econòmiques europees
que utilitzen el marc legal de la Unió Europea per atacar la sobirania dels
estats membres per tal de mantindre els seus privilegis i formes d’explotació.</span></span></li>
</ul>
<div class="MsoListParagraphCxSpLast" style="background: white; mso-add-space: auto; mso-list: l0 level1 lfo1; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;">
</div>
<ul>
<li><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b style="text-indent: -18pt;">Construïm
una societat nova, destruïm el patriarcat. </b><span style="text-indent: -18pt;">som conscients que és només des
de la lluita feminista que ens deslliurarem de l’opressió que exerceix sobre
nosaltres el sistema patriarcal. Cal dotar-nos, doncs, del feminisme com a
eina, model, ideologia i proposta política per destruir el patriarcat.</span></span></li>
</ul>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>La desobediència i
l’autoorganització del jovent són claus en aquest context de confrontació. </b>És
necessari que des dels barris, els pobles, viles i ciutats, el jovent dels
Països Catalans prenguem consciència, ens organitzem i ens mobilitzem per
revertir la nostra situació. Solament serà mitjançant espais d’autoorganització
juvenil on podrem respondre a l’altura de les circumstàncies i construir així
un futur digne. Hem de treballar per bastir un moviment juvenil fort i ampli
que ens permeti respondre a les agressions que patim com a joves que vivim
sotmesos a l’opressió dels estats espanyol i francès, del capitalisme i el
patriarcat. Cal que trenquem les regles ens empoderem i plantegem les nostres
pròpies alternatives: perquè som conscients que la política de les joves l’hem
de fer les joves i per les joves.</span><o:p></o:p></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/00425952437018548213noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5976115744847307035.post-52609793646748437752013-11-27T02:45:00.000-08:002013-11-27T02:53:15.345-08:00Neix el blog "L'Aixopluc", el nou format de la revista d' Arran Lleida<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><i>Anàlisi, opinió, formació, difusió... l’Aixopluc pren una nova forma com a eina d’expressió d’Arran Lleida; una nova forma més adaptada als temps que corren, amb la intenció de fer arribar els seus continguts al jovent lleidatà.</i></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiuKDGyAK1lF2fHx23aPhFoYjFc8PlzSB4T1y4lQRqU8Ll8D7WO02Yryr0qnqZ3GS40N3zE9cfSESYOcLYtUeBbaRNptPcIR1OzoCgX6B8Pfk0vTLpJ5FBu5uxSoMtJHMeFWBGjhfAXQ3dU/s1600/logo+aixopluc.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiuKDGyAK1lF2fHx23aPhFoYjFc8PlzSB4T1y4lQRqU8Ll8D7WO02Yryr0qnqZ3GS40N3zE9cfSESYOcLYtUeBbaRNptPcIR1OzoCgX6B8Pfk0vTLpJ5FBu5uxSoMtJHMeFWBGjhfAXQ3dU/s1600/logo+aixopluc.jpg" height="200" width="320" /></a></div>
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"></span>
<br />
<a name='more'></a><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Ara fa cinc anys, l’Assemblea de Joves de Lleida (AJLL) impulsava la redacció de l’Aixopluc, l’òrgan d’expressió de l’antiga Assemblea de Joves de Lleida que pretenia aportar la visió de l’organització sobre determinats temes d’actualitat mitjançant l’edició d’una revista escrita amb diversos continguts.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Amb el mateix esperit i amb la intenció d’arribar encara més al jovent, ens adaptem als canals comunicatius actuals i impulsem aquest blog que pretén ser un banc d’eines i recursos per a tot el jovent lleidatà, difonent tot tipus de materials d’interès.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">A més, no abandonarem el format escrit, i seguirem publicant dos números de la revista en format paper a mode de recull de tot allò elaborat a través del blog.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Aquí us deixem un enllaç amb els Aixoplucs que hem anat publicant al llarg del temps:</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><a href="http://www.arranlleida.cat/2012/07/open-publication-free-publishing-more.html">Hemeroteca dels Aixoplucs</a></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><i>Llegeix, pensa i actua!</i></span></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/00425952437018548213noreply@blogger.com0