El jovent ho canviarem tot!

Els Països Catalans vivim en una de les situacions més convulses des de fa temps: fa més de cinc anys que la crisi capitalista colpeja durament les joves del nostre país amb índexs d’atur sense precedents, precarietat i temporalitat als nostres llocs de treball i limitacions en l’accés a serveis bàsics com ara l’ensenyament, la sanitat, el transport o la cultura.

I tot plegat, amb uns culpables i beneficiaris ben clars: grans empresaris i banquers que aprofiten la present situació de crisi capitalista per augmentar els seus beneficis i aprofundir en el procés de despossessió de les classes populars dels seus drets socials més bàsics mitjançant retallades. Una crisi, però, que no és un fet aïllat, sinó una part més del procés de regeneració del capitalisme, que engega processos d’acumulació cíclics que aprofundeixen en les seves formes d’explotació.

L’agudització de la lluita de classes en època de crisi es fa més evident a casa nostra, on el conflicte nacional és més latent que mai donada l’ofensiva recentralitzadora de l’Estat Espanyol, una ofensiva idèntica a tots els Països Catalans sota la seva sobirania. Les fortes mobilitzacions populars davant d’aquesta situació són les causants del fet que part de les classes dominants del Principat de Catalunya, de bracet amb els seus representants polítics (CiU i ERC), hagin apostat per la celebració d’una consulta per tal que part del país pugui decidir el seu futur. La incapacitat de tirar endavant l’estratègia de desobediència necessària per dur a terme un procés d’autodeterminació per part d’aquestes formacions polítiques posa totalment en dubte aquesta estratègia. I és que part de la patronal que finança i dóna cobertura mediàtica a CiU ha deixat clar que no aposta per l’autodeterminació sinó per unes noves formes de relació amb l’Estat Espanyol.

Als atacs als nostres drets socials i nacionals cal sumar-hi la constant ofensiva contra els drets de les dones. El treball reproductiu, realitzat majoritàriament per dones, segueix menyspreat econòmicament i arraconat a l’àmbit privat; a més a més, les retallades afecten a sectors professionals feminitzats com ara l’educació o la sanitat. Per no parlar dels darrers moviments  dels sectors ultraconservadors de l’Estat espanyol, atacant el dret de les dones al propi cos amb constants lleis i decrets.

Davant del moment en el qual ens trobem, és imprescindible que fem del nostre procés emancipador una eina veritablement alliberadora per a la classe treballadora, que acabi amb les injustícies actuals. És per això que és imprescindible bastir el procés d’alliberament nacional (i alhora de construcció nacional) en base als següents punts:

• El poble com a centre actiu del nostre procés d’emancipació. El poble no ha de ser consultat sinó que ha d’esdevenir protagonista del procés d’alliberament; és mitjançant la mobilització popular i la desobediència que forçarem l’Estat i les elits catalanes a respectar el nostre dret a decidir i aconseguir la independència, lluny de processos institucionals allunyats de la voluntat popular.

• Els Països Catalans com a subjecte polític. Cal construir propostes, lluites i institucions alternatives més enllà de les fronteres estatals i autonòmiques. El procés d'emancipació no pot néixer limitat per una legalitat sorgida del franquisme. Cal defensar la llengua nacional, comuna i de cohesió social dels Països Catalans.

• Sense sobirania econòmica no hi ha independència real. Sense dotar el poble de la capacitat efectiva de decidir plenament sobre tots els aspectes econòmics, no podem parlar de veritable autodeterminació. Sense posar l'economia sota control popular no podem parlar de veritable democràcia.

• Construïm futur, apostem pel socialisme. Perquè reivindiquem la necessitat d’acabar amb el sistema capitalista i la seva injustícia, a l’hora que apostem per la construcció d’un sistema just, al servei de les classes populars, que ens ha de conduir a una societat sense classes ni opressions de cap tipus.

• Marxem també de la Unió Europea. La veritable independència també passa per deslligar-nos de la influència i el domini de les elits econòmiques europees que utilitzen el marc legal de la Unió Europea per atacar la sobirania dels estats membres per tal de mantindre els seus privilegis i formes d’explotació.

• Construïm una societat nova, destruïm el patriarcat. som conscients que és només des de la lluita feminista que ens deslliurarem de l’opressió que exerceix sobre nosaltres el sistema patriarcal. Cal dotar-nos, doncs, del feminisme com a eina, model, ideologia i proposta política per destruir el patriarcat.

La desobediència i l’autoorganització del jovent són claus en aquest context de confrontació. És necessari que des dels barris, els pobles, viles i ciutats, el jovent dels Països Catalans prenguem consciència, ens organitzem i ens mobilitzem per revertir la nostra situació. Solament serà mitjançant espais d’autoorganització juvenil on podrem respondre a l’altura de les circumstàncies i construir així un futur digne. Hem de treballar per bastir un moviment juvenil fort i ampli que ens permeti respondre a les agressions que patim com a joves que vivim sotmesos a l’opressió dels estats espanyol i francès, del capitalisme i el patriarcat. Cal que trenquem les regles ens empoderem i plantegem les nostres pròpies alternatives: perquè som conscients que la política de les joves l’hem de fer les joves i per les joves.