Aquests darrers mesos hem pogut
veure com la dreta espanyola ha pres l’accelerador en la seva ofensiva
conservadora. Temes com les píndoles anticonceptives, la reproducció assistida,
la modificació de les estadístiques de violència de gènere o la darrera
aprovació de la reforma de la llei de l’avortament han escenificat en qüestió
de mesos com el govern del PP no té cap tipus d’escrúpol a l’hora de posar en
pràctica els dictàmens de l’Església catòlica.
Tampoc se’n salven aquells que
ara apareixen ara a primera escena en defensa dels drets de les dones, aquells
a qui hem sentit dir la famosa frase de
“tots som iguals, les dones ja estan en la mateixa posició que els homes” quan
en realitat juguen un paper important en encobrir els milers de abusos que
sofrim les dones en l’àmbit laboral, social i personal fent-li el joc al
sistema. Com poden arribar a parlar d’igualtat de gènere quan no qüestionen
d’arrel l’actual sistema heteropatriarcal?
La recent reforma de la Llei de
l’avortament és el més clar exemple de masclisme institucional i dominació dels
nostres cossos: un home ha decidit què fer amb els nostres cossos, obligant-nos
a ser mares (Per veure el posicionament d’ARRAN feu click aquí).
Quelcom que sembla lògic i que no hauria de generar dubtes, com és el subjecte
de decisió que entenem que ha de ser únicament de la pròpia dona, a l’Estat
espanyol no tant sols es posa en dubte, sinó que se situa el subjecte de
decisió en un grup d’homes, masclistes i retrògrads. Parlem clar, el subjecte
de decisió sobre els cossos de les dones a l’Estat espanyol és l’Església
catòlica i la seva moral, la mateixa que al llarg de la història ha perseguit a
les dones i les ha intentat sotmetre de múltiples formes.
De la mateixa manera que
l’Església ha perseguit a les dones al llarg de la història, les dones també hem
practicat la desobediència al llarg del temps, hem conegut plantes abortives i
anticonceptives i ens hem rebel·lat contra tot allò que intentaven imposar-nos.
Així doncs, ens trobem, de nou, en una nova batalla, una batalla emmarcada dins
d’aquesta guerra contra el patriarcat. Avui com ahir tornem a les clàssiques
consignes de “Nosaltres parim, nosaltres decidim” o “Avortament lliure i
gratuït”, per sortir al carrer i exigir el que és just. L’actual batalla, però,
presenta nous reptes que caldrà comprendre i noves praxis polítiques que caldrà
posar en pràctica. Al reclam de l’avortament dins del sistema públic de salut,
haurem de combinar la construcció de projectes nous com ara centres
autogestionats per dones o xarxes de suport mutu de dones per tal de practicar
avortaments sense riscos en la vida de les dones. Tocarà debatre i passar a
l’acció. El que queda clar, és que toca desobeir les seves lleis masclistes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada